18 de novembre del 2011

Espectacle oligàrquic o política democràtica. Comunicat del GADI Catalunya

L'espectacle oligàrquic de la “democràcia” representativa

Les eleccions generals a l'estat espanyol el proper 20 de novembre són un acte cerimonial del règim polític establert: l'oligarquia liberal d'avui en dia convoca periòdicament a la ciutadania perquè participi en l'elecció dels seus suposats “representants”. D'aquesta manera es pretén legitimar un sistema basat en una immensa i creixent concentració de poder, tot denominant-lo “democràtic”. Tanmateix, cada cop més persones estem desenganyades d'aquesta falsa democràcia en què no tenim la possibilitat de decidir directament sobre els assumptes de la vida pública.


Sota els marcs del sistema actual la política ha deixat de ser una qüestió de la ciutadania per a convertir-se en un “art de governar",  completament desvinculat del poble (al que instrumentalitza) i que obeeix a simples interessos oligàrquics. Una conseqüència més que comprensible d'això és l'actual desafecció popular envers el que es fa passar per política, que es manifesta, per exemple, amb un elevat percentatge d'abstenció a les urnes i una desconfiança generalitzada envers la classe política.


(EN CASTELLANO MÁS ABAJO)
Considerem que, per tal que existeixi una veritable democràcia en l'àmbit polític, s'han d'acomplir les següents condicions fonamentals:

  • Igualtat de veu: totes les persones han de poder formular propostes i expressar opinions en igualtat de condicions en un procés de deliberació participatiu.
  • Igualtat de vot: la voluntat d'una persona ha de tenir el mateix pes que la de qualsevol altra a l'hora de prendre qualsevol decisió.
  • Sobirania popular: no hi ha d'haver cap poder per sobre del que exerceix el conjunt de la ciutadania, que pren directament les decisions, sense que una elit política les prengui “en nom seu”.
Per tant, és evident que actualment no vivim, ni molt menys, en una democràcia, ja que la mal anomenada “democràcia representativa” no satisfà cap d'aquests requeriments. En aquest sentit, és interessant recordar l'origen històric d'aquest sistema polític, avui vigent a la gran majoria de països del món. La “democràcia” representativa va ser un invent dels pares fundadors de la constitució nord-americana, dissenyat explícitament per allunyar la població de la presa de decisions polítiques i alhora proclamar que es tractava d'un sistema “democràtic”. Va ser concebut com a complement polític del sistema de l'economia de mercat capitalista establert a principis del segle XIX: per mantenir els privilegis de l'oligarquia econòmica emergent en aquell moment era necessària una forma d'oligarquia política, és a dir, un aparell burocràtic, centralitzat i separat de la ciutadania, que impedís que aquesta prengués decisions que podrien afectar negativament els interessos i privilegis d'uns pocs. (1)

Dos segles després, aquest sistema essencialment oligàrquic tendeix a concentrar cada vegada més el poder: amb la forta internacionalització de l'economia de mercat que s'ha produït en les darreres dècades, els Estats-nació han perdut progressivament la sobirania que havien tingut sobre els afers del seu país i les decisions polítiques queden ara en mans d'una elit transnacional cada cop més minoritària i poderosa. Les velles diferències ideològiques entre l’esquerra i la dreta han anat minvant fins gairebé desaparèixer i les eleccions han esdevingut concursos de bellesa entre personatges “carismàtics” i les maquinàries dels partits que els recolzen, que pugnen entre ells per atraure l’atenció de l’electorat, per tal d’implementar polítiques que constitueixen lleugeres variants d'una mateixa tendència: maximització de la llibertat de les forces del mercat a expenses de l’Estat del benestar (que és constantment erosionat) i del compromís estatal amb la plena ocupació (que ha estat irrevocablement abandonat). Aquest fet implica que, si bé des del punt de vista de construir una societat realment democràtica i emancipadora, l'estratègia de prendre el poder de l'Estat per intentar canviar la societat “des de dalt” sempre ha estat indesitjable, aquesta estratègia ha esdevingut també cada vegada més utòpica com a via per a afrontar els problemes creixents de la societat contemporània. (2)    

La política democràtica de la Democràcia Inclusiva

Així doncs, és crucial que l'espectacle del que es fa passar per política no ens distregui de recuperar la dimensió política de les nostres vides, és a dir, l'activitat deliberativa i decisiva de la ciutadania sobre els assumptes de l'esfera pública, cosa que només es pot dur a terme a través d'un procés d'empoderament popular i no atorgant el nostre poder de decisió a una elit de “representants”. Una part fonamental d'aquest procés consisteix en recuperar el significat de democràcia, que no és altre que l'exercici directe del poder per part de la ciutadania o, dit d'altra manera, l'autodeterminació de la societat a través de la distribució igualitària del poder entre tots els seus membres.

Tanmateix, no n'hi ha prou amb recuperar el significat original de democràcia, terme que des que es va encunyar ha fet referència exclusivament a la igualtat de poder en l'àmbit polític, sinó que cal anar més enllà i incloure les altres dimensions de la societat. Hem de construir una democràcia inclusiva, és a dir, una democràcia que s'estengui també a l'àmbit econòmic -on la ciutadania pugui controlar directament l'economia i posseir col·lectivament els mitjans de producció-, a l'àmbit social -on l'educació, la sanitat, els mitjans de comunicació, la cultura, etc. estiguin en mans de les comunitats i es regeixin per principis democràtics- i, com no podria ser d'altra manera, a l'àmbit ecològic -possibilitant la reintegració de l'ésser humà amb la natura. (3)

La forma d'assolir una democràcia inclusiva és mitjançant un moviment d'emancipació  massiu que impugni les actuals institucions basades en la concentració de poder, posant en funcionament unes noves institucions realment democràtiques i fomentant simultàniament uns nous valors coherents amb elles, per tal de fer efectiva la plena autogestió de la societat per part de tots els seus membres (4). És hora que tots i totes ens  responsabilitzem i impliquem en la lluita per construir una nova societat alliberadora  que ens permeti recuperar col·lectivament les regnes de les nostres vides i sortir de la gran crisi multidimensional sistèmica en la qual estem immersos. Pensem que una tasca fonamental en aquest sentit és organitzar-nos per fer realitat aquesta nova societat, impulsant un moviment democràtic de transició sistèmica cada vegada més articulat, fort i conscient.

Grup d'Acció de Democràcia Inclusiva de Catalunya
Novembre del 2011


1 Sobre aquesta qüestió veure la secció “La fundació de la “democràcia” representativa” dins l'article “Reintegrar la societat amb la política” (Blai Dalmau, 2010),  publicat al nº2 de DEMOS i disponible a http://www.democraciainclusiva.org/

2 Sobre lo indesitjable i utòpic que resulta pretendre efectuar l'alliberament social “des de dalt”, utilitzant com a palanca l'aparell de l'Estat, veure la secció Una nova candidatura per una vella estratègia” dins l'article “Reintegrar la societat amb la política” (Blai Dalmau, 2010),  publicat al nº2 de DEMOS i disponible a www.democraciainclusiva.org

3 Per a una definició reflexionada de les condicions necessàries dels quatre components fonamentals d'una democràcia inclusiva, vegeu la secció “la concepció d'una democràcia inclusiva” dins el capítol 5 del llibre “Hacia una Democracia Inclusiva” (Takis Fotopoulos, 1997) disponible a www.democraciainclusiva.org

4 Sobre l'estratègia pel canvi social suggerida per desenvolupar una democràcia inclusiva, veure “El subjecte emancipador avui en dia i la transició cap a una democràcia inclusiva” (Takis Fotopoulos, 2010) disponible a http://www.democraciainclusiva.org/




___




Espectáculo oligárquico o política democrática

GADI Catalunya


El espectáculo democrático de la “democracia” representativa

Las elecciones generales en el estado español el próximo 20 de noviembre son un acto cerimonial del régimen político establecido: la oligarquía liberal de hoy en día convoca periódicamente a la ciudadanía para que participe en la elección de sus supuestos “representantes”. De esta manera se pretende legitimar un sistema basado en una inmensa y creciente concentración de poder, denominandolo “democrático”. No obstante, cada vez más personas estamos desengañadas de esta falsa democracia en la que no tenemos posibilidad de decidir directamente sobre los asuntos de la vida pública.

Bajo los marcos del sistema actual la política ha dejado de ser una cuestión de la ciudadanía para convertirse en un “arte de gobernar”, completamente desvinculado del pueblo (al que instrumentaliza) y que obedece a simples intereses oligárquicos. Una consecuencia más que comprensible de esto es la actual desafección popular hacia lo que se hace pasar por política, que se manifiesta, por ejemplo, con un elevado porcentaje de abstención en las urnas y una desconfianza generalizada hacia la clase política.

Consideramos que, para que exista una veritable democracia en el ámbito político, se tienen que cumplir las siguientes condiciones fundamentales:

  • Igualdad de voz: todas las personas tienen que poder formular propuestas y expresar opiniones en igualdad de condiciones en un proceso de deliberación participativo.
  • Igualdad de voto: la voluntad de una persona tiene que tener el mismo peso que la de qualquier otra a la hora de tomar cualquier decisión.
  • Soberanía popular: no tiene que haber ningún poder por encima del que ejerce el conjunto de la ciudadanía, que toma directamente las decisiones, sin que una élite política las tome “en su nombre”.
Por lo tanto, es evidente que actualmente no vivimos, ni mucho menos, en una democracia, ya que la mal nombrada “democracia representativa” no satisface ninguno de estos requisitos. En este sentido, es interesante recordar el orígen histórico de este sistema político, hoy vigente en la gran mayoría de países del mundo. La “democracia” representativa fue un invento de los padres fundadores de la constitución norte-americana, diseñado explícitamente para alejar a la población de la toma de decisiones políticas y a la vez proclamar que se trataba de un sistema “democrático”. Fue concebido como un complemento político del sistema de la economía de mercado capitalista establecido a principios del siglo XIX: para mantener los privilegios de la oligarquía económica emergente en ese momento era necesaria una forma de oligarquía política, es decir, un aparato burocrático, centralizado y separado de la ciudadanía, que impidiera que esta tomara decisiones que podrían afectar negativamente los intereses y privilegios de unos pocos. (1)

Dos siglos después, este sistema esencialmente oligárquico tiende a concentrar cada vez más poder: con la fuerte internacionalización de la economía de mercado que se ha producido en las últimas decadas, los Estados-nación han perdido progresivamente la soberanía que habían tenido sobre los asuntos de su país y las decisiones políticas quedan ahora en manos de una élite transnacional cada vez más minoritaria y poderosa. Las viejas diferencias ideológicas entre la izquierda y la derecha han ido minvando hasta casi desaparecer y las elecciones se han vuelto concursos de belleza entre personajes “carismáticos” y las maquinarias de los partidos que los respaldan, que pugnan entre ellos para atraer la atención del electorado, con tal de implementar políticas que constituyen ligeras variantes de una misma tendencia: maximización de la libertad de las fuerzas del mercado a expensas del Estado de bienestar (que es constantemente erosionado) y del compromiso estatal con la plena ocupación (que ha sido irrevocablemente abandonado). Este hecho implica que, si bien desde el punto de vista de construir una sociedad realmente democrática y emancipadora, la estrategia de tomar el poder del Estado para tratar de cambiar la sociedad “desde arriba” siempre ha sido indeseable, esta estrategia se ha vuelto también cada vez más utópica como vía para afrontar los problemas crecientes de la sociedad contemporánea.

La política democrática de la Democracia Inclusiva

Así pues, es crucial que el espectáculo que se hace pasar por política no nos distraiga de recuperar la dimensión política de nuestras vidas, es decir, la actividad deliberativa y decisiva de la ciudadanía sobre los asuntos de la esfera pública, cosa que sólo puede llevarse a cabo a través de un proceso de empoderamiento popular y no otorgando nuestro poder de decisión a una élite de “representantes”. Una parte fundamental de este proceso consiste en recuperar el significado de democracia, que no es otro que el ejercicio directo del poder por parte de la ciudadanía o, dicho de otra manera, la autodeterminación de la sociedad a través de la distribución igualitaria del poder entre todos sus miembros.

Aún así, no basta con recuperar el significado original de democracia, término que desde que se acuñó ha hecho referencia exclusivamente a la igualdad de poder en el ámbito político, sino que hace falta ir más allá e incluir las otras dimensiones de la sociedad. Tenemos que construir una democracia inclusiva, es decir, una democracia que se extienda también al ámbito económico –donde la ciudadanía pueda controlar directamente la economía y poseer colectivamente los medios de producción–, al ámbito social –donde la educación, la sanidad, los medios de comunicación, la cultura, etc. estén a manos de las comunidades y se rijan por principios democráticos– y, como no podría ser de otro modo, al ámbito ecológico –posibilitando la reintegración del ser humano con la naturaleza. (3)

El modo de alcanzar una democracia inclusiva es mediante un movimiento de emancipación masivo que impugne las actuales instituciones basadas en la concentración de poder, poniendo en funcionamiento unas nuevas instituciones realmente democráticas y fomentando simultáneamente unos nuevos valores coherentes con ellas, con tal de hacer efectiva la plena autogestión de la sociedad por parte de todos sus miembros (4). Es hora de que todos y todas nos responsabilicemos e impliquemos en la lucha para construir una nueva sociedad liberadora que nos permita recuperar colectivamente las riendas de nuestras vidas y salir de la gran crisis multidimensional sistémica en la que estamos inmersos. Pensamos que una tarea fundamental en este sentido es organizarnos para hacer realidad esta nueva sociedad, impulsando un movimiento democrático de transición sistémica cada vez más articulado, fuerte y consciente.


Grupo de Acción de Democracia Inclusiva de Catalunya
Noviembre de 2011



1 Sobre esta cuestión ver la sección “La fundación de la “democracia” representativa” dentro del artículo “Reintegrar la sociedad con la política” (Blai Dalmau, 2010), publicado en el nº2 de DEMOS y disponible en www.democraciainclusiva.org

2 Sobre lo indeseable y utópico que resulta pretender efectuar la liberación social “desde arriba”, utilizando como palanca el aparato del Estado, ver la sección “Una nueva candidatura para una vieja estrategia” dentro del artículo “Reintegrar la sociedad con la política” (Blai Dalmau, 2010), publicado en el nº2 de DEMOS y disponible en www.democraciainclusiva.org

3 Para una definición reflexionada de las condiciones necesarias de los cuatro componentes fundamentales de una democracia inclusiva, ver la sección “La concepción de una democracia inclusiva” dentro del capítulo 5 del libro “Hacia una democracia inclusiva” (Takis Fotopoulos, 1997) disponible en www.democraciainclusiva.org

4 Sobre la estrategia para el cambio social sugerida para desarrollar una democracia inclusiva, ver “El sujeto emancipador hoy en día y la transición hacia una democracia inclusiva” (Takis Fotopoulos, 2010) en www.democraciainclusiva.org

2 comentaris:

  1. Avui he sabut sobre l'existència del GADI de Catalunya i n'he llegit una síntesi de l'anàlisi i les propostes de la democràcia inclusiva que jo desconeixia. Si bé, havia sentit ha parlar d'algunes experiències de "Democràcia deliberativa" em sembla que aquesta té un abast menor que la proposta de DI.
    En llegir les idees de la Democràcia Inclusiva m'han recordat el que fa temps vaig conèixer: les idees de l'ecologia social i més concretament l'estratègia del "Municipalisme llibertari". Que per sorpresa meva, m'ha semblat que ambdues (DI i ML) són substancialment coincidents.
    Per acabar, dir-vos que personalment crec que per aquestes contrades el moviment polític que millor pot encarnar aquest projecte són les Candidatures d'Unitat Popular (CUP).
    Al grup GADI Catalunya: -Sigueu benvinguts!

    Òliver

    ResponElimina
  2. Hola, Òliver:
    Certament, com comentes, la proposta de DI presenta similituds amb la del Municipalisme Llibertari, però també presenta algunes diferències importants, tant pel que fa al projecte d'una nova forma d'organització social, com pel que fa a l'estratègia pel canvi social, així com també pel que fa a la filosofia bàsica. Pots llegir sobre aquestes cuestions en l'apartat que tracta del Municipalisme Llibertari en el següent assaig:

    Estratègies de transició i el projecte de la DI
    http://www.democraciainclusiva.org/txt/estrat.pdf

    salut i gràcies pel teu comentari!

    ResponElimina