Ressenya del llibre 'Hacia una democracia inclusiva'

Ressenya en castellà de Guido Galafassi.
-

La traducción al castellano por Nordan Comunidad de la obra de Takis Fotopoulos Towards an Inclusive Democracy. The Crisis of the Growth Economy an the Need for a New Liberatory Project, editada originalmente por Cassell (Londres y Nueva York) en 1997, constituye, sin dudas, un aporte muy valioso en la renovada discusión actual en torno a las estrategias de liberación social y política.

Butlletí nº9 Juny-Juliol

Butlletí Bimestral de Democràcia Inclusiva

Juny i Juliol 2011

Temes:

1. Primavera del 2011: les places esdevenen àgores!

2. Grups Impulsors: reflexió per l'acció, acció per la reflexió

3. Xerrada-debat sobre el projecte de la Democràcia Inclusiva a Reus

4. La necessitat de plantejaments polítics globals en les experiències d'autogestió

5. DEMOS #3
6. La pseudo-revolució a Líbia i “l'esquerra” degenerada
7. A grans mals, grans remeis: una samarreta per portar l'autonomia al tors
8. Nous exemplars de “Cap a una democràcia inclusiva”



(EN CASTELLANO MÁS ABAJO)

Xerrades a les acampades: "Democràcia Inclusiva: Canviem la forma d'organització social?"

   
foto: xerrada-debat a pl. Catalunya

 

àudio: xerrada-debat a Mataró (es pot descarregar)

Comunicat de la Xarxa Internacional per una Democràcia Inclusiva en relació al partit "Democracia Inclusiva" del Perú

Des dels diversos grups que formem part de la Xarxa Internacional per una Democràcia Inclusiva hem tingut coneixement de l'existència d'un partit polític al Perú anomenat “Partido Democracia Inclusiva (DI)”, fundat recentment. Després d'examinar  la seva web i observar que la seva proposta no té res a veure amb el projecte polític que es coneix internacionalment des de fa més de 15 anys amb el nom de Democràcia Inclusiva (DI), hem provat de posar-nos en contacte amb ells per demanar-los que es canviéssin el nom, ja que nombrar un partit polític homònimament a un projecte internacional ja existent i la seva corresponent organització, que no tenen res a veure amb aquest, pot comportar problemes de comprensió i confusions del terme no desitjades. Donat que no hem obtingut resposta per part seva des de fa mesos, ara ens veiem obligats a desmarcar-nos públicament d'aquest partit, que no és altra cosa que el típic partit convencional que pretén envernissar amb una nova capa de pintura “democràtica” l'actual sistema polític oligàrquic, fent servir la retòrica de “contracte entre els governants (l'Estat Govern o proveïdor) i els governats (l'Estat Poble o client)” i preconitzant una economia social de mercat i una industrialització intensiva, entre d'altres aspectes que apareixen al seu programa. Per la seva banda, el projecte de la Democràcia Inclusiva es basa en recuperar el significat original de democràcia (l'exercici directe del poder per part de les persones) i estendre'n el seu abast construint un nou marc institucional democràtic que inclogui un sistema econòmic sense mercat, sense diners i sense Estat, amb l'objectiu de satisfer les necessitats bàsiques de tots els ciutadans -sense deixar de garantir la llibertat d'elecció individual- i possibilitant una reintegració de la societat amb la natura.

Sobre la manifestació "Democràcia Real Ja". Comunicat del Grup d'Acció de Democràcia Inclusiva de Catalunya

Davant l'agreujament accelerat de la crisi multidimensional que estem vivint, és del tot comprensible i desitjable que hi hagi un creixent nombre de persones que vulguin expressar pública i col·lectivament la seva disconformitat amb el rumb destructiu que està prenent la societat, així com el seu rebuig a la farsa política, la depauperació econòmica i la injustícia social. Pensem, doncs, que la participació en manifestacions com les de “Democràcia Real Ja” és millor que no pas romandre en l'apatia política i la passivitat davant la situació actual. Tanmateix, també pensem que destinar energies a impulsar aquest tipus de mobilitzacions és pitjor que destinar-les a construir un nou tipus de moviment, reflexionat històricament, articulat estratègicament i radicalment transformador, que permeti deixar enrere el sistema oligàrquic i eco-destructiu establert actualment i la mentalitat heterònoma i individualista prevalent avui en dia, tot creant una nova forma d'organització social genuïnament democràtica i realment ecològica i una mentalitat autònoma i cooperativa. Com argumentarem a continuació, la manifestació del 15-M no pot donar lloc a un moviment d'aquest tipus, ni tan sols pot constituir una part integral del mateix, ja que ni els seus objectius ni la seva estratègia apunten a tal fi.

Declaració de la Xarxa Internacional per la Democràcia Inclusiva sobre Líbia

(Aquí una altra declaració posterior sobre les revoltes àrabs en relació a Líbia i aquí l'article doble "The Pseudo-Revolution in Libya and the Degenerated Left")


-

La criminal elit transnacional, amb l'ajuda de l'elit sionista, sembla estar preparant-se per un nou crim després de Iugoslàvia, Iraq i Afganistan. Aquesta vegada és Líbia. El pretext és el mateix que a Iugoslàvia i a l'Iraq: “salvar” al poble de Líbia del seu dictador, de la mateixa manera que anteriorment van “salvar” els pobles de Iugoslàvia i l'Iraq destruint països relativament pròspers i les seves gents. L'objectiu real també és el mateix: integrar completament el que consideren règims “canalles” (és a dir, règims que no estan plenament controlats per les elits transnacionals i sionistes) al nou ordre mundial de l'economia de mercat internacionalitzada i les “democràcies” representatives. En els casos d'Iraq i Líbia s'hi afegeix un important objectiu que persegueix l'elit transnacional: apropiar-se del seu petroli en benefici de les corporacions transnacionals, tal i com van fer amb el petroli iraquià i estan preparant de fer properament amb el petroli iranià.

Reintegrar la societat amb la política

Article de Blai Dalmau, publicat originalment al DEMOS nº2 (hivern-primavera 2011)
-
En aquest article, en primer lloc, es descriuen els principals símptomes del fenomen conegut com a “crisi de la política” i se n'analitzen les seves causes fonamentals. S'argumenta que aquesta crisi té el seu origen en la pròpia concepció i fundació de l'estat “democràtic” representatiu i s'ha aguditzat en les últimes dècades degut al “consens neoliberal” que ha esdevingut hegemònic arreu del món i al fracàs paral·lel de la socialdemocràcia. En aquest context, es posa de manifest la necessitat de recuperar la política, recobrant el significat de la democràcia a través d'una nova concepció de la mateixa. Finalment, es formulen una sèrie de requeriments que hauria d'acomplir una estratègia per reintegrar la societat amb la política i es presenten breument les tàctiques que, a tal efecte, suggereix el projecte de la Democràcia Inclusiva.

Més enllà de la vaga general

Article de Joan Pedragosa, Eduard Nus i Blai Dalmau, publicat originalment al DEMOS nº1 (tardor-hivern 2010)
-
Les mesures imposades pel Govern espanyol en els darrers mesos en forma de retallades socials són l’atac més gran des del franquisme als drets dels treballadors/es, pensionistes i la resta de sectors populars. Aquestes retallades són un pas més dins el procés de mercantilització en el qual estem immersos des de fa més de 200 anys. Aturar efectivament aquest procés passa per substituir l'economia de mercat i la “democràcia” representativa, institucions pilars del sistema actual que donen lloc a una creixent concentració de poder en mans d'una minoria, per noves institucions que assegurin la igualtat de poder econòmic, polític i social entre les persones. La vaga general del 29 de setembre, i en particular la mobilització social vehiculada a través de l'Assemblea de Barcelona, poden ser un punt de partida perquè moltes persones anem més enllà de la lluita reivindicativa i impulsem un canvi de paradigma social que faci possible la construcció d'una nova forma d'organització social.

Observacions sobre l'agricultura genèticament modificada i la necessitat d'una veritable sobirania popular

Article de Laia Vidal, publicat originalment al DEMOS nº1 (tardor-hivern 2010)
-
I. Introducció

L'aparició d'Organismes Genèticament Modificats (OGM), més comunament coneguts com a transgènics, es remunta a fa ben pocs anys, en termes històrics. Així, els primers transgènics com a tals, és a dir, organismes creats en laboratoris a partir de cèl·lules d'un organisme a les quals s'incorporen gens d'altres organismes (per exemple, cèl·lules de blat de moro amb gens d'un bacteri) per produir una característica desitjada (generalment fer que la planta, de blat de moro en aquest cas, sigui resistent a determinats insecticides, herbicides o plagues), en un procés que mai s'hauria pogut donar de forma natural, es van començar a produir a principis dels anys 80 i des de llavors, lenta però inexorablement, els cultius i aliments transgènics es van estenent arreu del nostre planeta globalitzat, envaint silenciosament els nostres camps i els nostres plats[1].

Editorial del DEMOS nº1

Publicació Quadrimestral Gratuïta sobre Democràcia Inclusiva
http://democraciainclusiva.org/demos1.pdf

La saviesa mil·lenària de les paraules denota que de la crisi pot brotar la crítica, i d'aquesta, pot sorgir-ne un nou criteri. Donat que la crisi la tenim ben servida, ha arribat indubtablement l'hora de la crítica. No per quedar-nos de braços plegats, immersos en una negació contemplativa o en una queixa improductiva, sinó per fer emergir un criteri de superació, positiu, transformador, engrescador i fèrtil. Aquest criteri ha de respondre necessàriament a una qüestió crucial pel segle XXI: “Com crear una nova forma d'organització social autènticament democràtica i realment ecològica?”