14 de maig de 2011

Sobre la manifestació "Democràcia Real Ja". Comunicat del Grup d'Acció de Democràcia Inclusiva de Catalunya


Davant l'agreujament accelerat de la crisi multidimensional que estem vivint, és del tot comprensible i desitjable que hi hagi un creixent nombre de persones que vulguin expressar pública i col·lectivament la seva disconformitat amb el rumb destructiu que està prenent la societat, així com el seu rebuig a la farsa política, la depauperació econòmica i la injustícia social. Pensem, doncs, que la participació en manifestacions com les de “Democràcia Real Ja” és millor que no pas romandre en l'apatia política i la passivitat davant la situació actual. Tanmateix, també pensem que destinar energies a impulsar aquest tipus de mobilitzacions és pitjor que destinar-les a construir un nou tipus de moviment, reflexionat històricament, articulat estratègicament i radicalment transformador, que permeti deixar enrere el sistema oligàrquic i eco-destructiu establert actualment i la mentalitat heterònoma i individualista prevalent avui en dia, tot creant una nova forma d'organització social genuïnament democràtica i realment ecològica i una mentalitat autònoma i cooperativa. Com argumentarem a continuació, la manifestació del 15-M no pot donar lloc a un moviment d'aquest tipus, ni tan sols pot constituir una part integral del mateix, ja que ni els seus objectius ni la seva estratègia apunten a tal fi.


Més enllà de la fraseologia del manifest que, tot sigui dit, és força ambigua, vague i ingènua, la plataforma que impulsa aquesta mobilització ha formulat una sèrie de propostes concretes que podríem considerar el nucli “programàtic” subjacent a la convocatòria. Es tracta d'un conjunt de mesures (incrementar el control sobre la classe política i els paradisos fiscals, elevar els impostos a la banca i a les grans fortunes, augmentar la contractació de personal sanitari i professorat, establir la obligació de celebrar referèndums per les decisions polítiques importants, proporcionar assistència econòmica als aturats i a totes les persones de baixos recursos, efectuar un repartiment del treball basat en la reducció de les jornades de treball, etc.) que considerem insuficients i/o utòpiques per les següents raons:

a) Són propostes insuficients pel seu caràcter reformista, ja que en cap moment impugnen ni tracten de substituir les institucions fonamentals del sistema actual, és a dir, l'Estat “democràtic” representatiu i l'economia de mercat capitalista, sinó que es limiten a reivindicar-ne algunes millores. Tanmateix, la crisi generalitzada i multidimensional que estem vivint avui en dia no es deu al mal funcionament d'aquestes institucions, sinó a la seva pròpia idiosincràsia. Les dinàmiques inherents a l'economia de mercat i l'Estat “representatiu” donen lloc a una immensa i creixent concentració de poder que no pot ser revertida a través de simples canvis cosmètics. Així, suposant que una tenaç i àrdua lluita popular aconseguís implementar algunes de les reformes suggerides, aquestes no podrien fer altra cosa que imprimir un ritme lleugerament més lent a l'avenç de la crisi multidimensional en curs ja que indefectiblement haurien de ser compatibles amb el funcionament i la dinàmica del sistema actual, amb la qual cosa, resultarien bastant irrisòries en comparació al fort desenvolupament de la crisi multidimensional que aquest sistema provoca. Per això, pensem que no és adequat advocar perquè la injustícia social, la immensa desigualtat econòmica i la usurpació política siguin envernissades amb una nova capa de pintura “democràtica” i/o “ètica”, sinó que és de menester apostar inequívocament per l'abolició del sistema actual, causa fonamental dels efectes adversos i els comportaments perversos que sofrim en l'actualitat, i per fer-ho, cal donar llum a un nou sistema realment democràtic en tots els àmbits.

b) Són propostes utòpiques no només perquè, com és habitual en aquest tipus de plantejaments, no es dóna cap idea clara i realista de com aquestes mesures s'arribarien a imposar a les elits dominants que tenen la paella pel mànec, sinó sobretot perquè passen completament per alt que aquestes mesures contravenen radicalment la lògica i la dinàmica del sistema actual. L'energia que alimenta el sistema actual és el creixement econòmic i la mercantilització, per la qual cosa, els estats i les empreses d'arreu del món busquen maximitzar la seva taxa de creixement del PIB i les seves xifres de beneficis respectivament. Un Estat o una empresa que no segueixi aquesta lògica de perseguir el creixement econòmic a través d'augmentar la seva competitivitat/eficiència, entrarà ràpidament pel camí de la crisi i la dissolució. Sabent això, els governs d'arreu del món s'esmercen a aprovar lleis i reformes que apunten a incrementar la competitivitat del país, la qual cosa implica, òbviament, una major explotació dels seus recursos humans i naturals, i per tant, una major precarietat laboral, inseguretat social, malestar psicològic i destrucció medioambiental. Avui en dia, a més, tant els estats com les empreses d'arreu del món estan trobant creixents dificultats per continuar incrementant el seu PIB i les seves xifres de beneficis i, per això, estan intentant mantenir la competitivitat a tota costa, és a dir, retallant, empobrint i destrossant acceleradament les condicions de vida de la immensa majoria de la població. No podem tapar-nos els ulls davant d'aquesta característica medul·lar de la nostra època: existeix un conflicte cada vegada més irreconciliable entre les necessitats de les persones i del planeta, per un costat, i les necessitats del sistema econòmic vigent, per l'altre. Aquest conflicte només pot resoldre's amb un vencedor. O bé guanyen les necessitats humanes i naturals, donant lloc a un sistema orientat a la satisfacció democràtica d'aquestes, o bé guanyen les necessitats del sistema estatal i capitalista actualment establert, és a dir, les seves dinàmiques basades en la insensata persecució del creixement econòmic il·limitat i l'augment constant de la concentració de poder. Qualsevol proposta que passi per alt aquest conflicte indefugible i fonamental resulta utòpica i enganyabadocs.

D'altra banda, pel que es desprèn dels seus comunicats, la plataforma convocant d'aquesta mobilització es fa còmplice de la tergiversació i desvirtuació del terme democràcia quan suggereix que el que fa que la societat actual no sigui democràtica és solament la corrupció i el poder incontrolat que tenen les corporacions financeres i empresarials transnacionals. Tanmateix, no és només això el que fa que vivim en una societat oligàrquica, sinó que també hi juga un paper important la pròpia existència de l'Estat, això és, un aparell burocràtic centralitzat i separat de la ciutadania i en posició de domini respecte aquesta. L'Estat s'autodenomina “democràtic” per intentar legitimar-se, no pas, òbviament, perquè sigui una institució que realment confereixi un poder real a les persones per decidir sobre els afers de l'esfera pública. Resulta completament equivocat, així doncs, atribuir l'absència de democràcia solament a la corrupció política i la dominació dels poders econòmics sobre els poders “públics”: la pròpia essència de l'Estat “democràtic” representatiu és profundament oligàrquica. Per reivindicar veritablement una democràcia real cal lluitar per l'abolició d'aquesta institució i la seva substitució per un nou sistema de comunitats dirigides democràticament a través d'assemblees populars, confederades mitjançant delegats responsables i revocables.

En conclusió, considerem que el caràcter insuficient i utòpic de les propostes de la plataforma que convoca a la manifestació de “Democràcia Real Ja”, així com la seva implícita connivència amb la desvirtuació del significat del terme “democràcia”, fa que aquesta convocatòria sigui, en el millor dels casos, un espai-temps que, com tants d'altres, serveix per fer visible i expressar el rebuig de moltes persones envers la crisi generalitzada del món contemporani i, en el pitjor dels casos, un enganyabadocs que canalitzi la voluntat transformadora d'algunes persones cap a uns objectius casi sempre il·lusoris i sempre insuficients.

GADI Catalunya
Maig del 2011

14 comentaris:

  1. Estic d'acord en els punts exposats però no en això de millor-pitjor, la manifestació d'avui s'ha de llegir en clau de resistència, no tant des d'una vessant propositiva.

    El fet de trobar un punt en comú entre grups i persones amb interessos tant diversos en el simbòlic "prou!" popular i anònim permet estovar una mica l'ambient d'impunitat dels detentors de poder.

    La transició real no serà demà al migdia, cal doncs seguir aprofundint i buscant les sinergies necessàries sense menystenir les demostracions col·lectives (sobretot si són no violentes) que mantenen un fil d'unió amb el discurs inclusiu.

    ResponElimina
  2. És millor "resistir" que no fer res, però és millor "construir" que no "resistir".

    S'ha d'aprendre del passat, i crec que, per exemple, les lluites de "front comú" del "moviment" de resistència anti-globalització poden fer veure que l'estratègia és insuficient (a part de que els fins ho siguin). El maig del 68 també ens pot fer pensar.

    La transició cap a què? Cap a una "democràcia" "més participativa"? Cap a una globalització que doni més molles de pa als més necessitats?

    ResponElimina
  3. Es cert que les propostes son embrionàries, i s'han d'entendre les manifestacions d'ahir com a simbòliques. Per això el que es més important es que gent com vosaltres i com molts d'altres participin amb idees.
    Molts pensem que això no funciona, i necessitem creure que s'hi pot trobar solucions així que tot i compartir idees de les que exposeu, el que no comparteixo es la negativitat davant les manifestacions d'ahir. Alguna cosa es mou.

    ResponElimina
  4. Nosaltres també creiem que s'hi poden trobar solucions, hi hem reflexionat i pensat i encara ho fem, pensem que la reflexió i la discussió van sempre bé. Tenim propostes de "solucions" a l'altura de les crítiques. Me n'alegro de que la gent demostri que surt al carrer, però m'alegraria més si tinguéssin una mica de consciència antisistèmica, és a dir, impugnant més l'economia de mercat capitalista internacionalitzada i l'Estat "representatiu". Si entenguéssin més la connexió entre aquestes institucions i la crisi i la misèria. Crec que això és necessàri que es doni massivament per pensar en caminar cap a superar-ho.

    Salut i endevant!!

    ResponElimina
  5. Esta crítica la veo injusta, un yo soy más que tú (revolucionario, fino analista, etc.).
    Un estilo de esa argumentación sería:
    <<...Y después de una crítica a DRY un poco destemplada, resulta que el argumento, la novedad, es... la acción política. No resulta muy alentador. Veamos la estrategia de acción:
    "Para empezar a construir esta nueva forma de organización social es preciso, en primer lugar, poner en funcionamiento una Organización para la Democracia Inclusiva formada por grupos de acción autónomos y locales. Esta Organización tendrá como objetivo la creación de una consciencia democrática alternativa [cuán largo me lo fiáis, y ¿mientras tanto? ¿No decimos ni pío ante los cambios, a peor? -por cierto, ¿qué "sistema" es éste que nos trae con la lengua fuera a base de, como decía una pancarta de la mani, APM?, ¿alguna putada más?, ¿o es que llamamos "sistema" al proyecto de cambio que quiere convencernos de que nada podemos contra él?, pero eso no es un sistema, y, en todo caso, "sistema", suena a estructura dificil de mover, y no a lo que es, un proyecto de opresión que podemos vencer. Se trata de quebrar la espina dorsal del poder de las élites para cambiar nuestro de modo de vida. ¿Y esos son los grandes análísis de DI?-], a través de la intervención política [he aquí la mater agni, u séase, la madre del cordero] así como de actividades culturales, con el fin último de contribuir al desarrollo de un amplio movimiento político de transición hacia una Democracia Inclusiva. Un primer paso en esta dirección podría ser la creación de grupos de estudio que proporcionen la oportunidad de aprender y reflexionar colectivamente sobre los distintos aspectos de la Democracia Inclusiva, incluyendo el aspecto crucial de la estrategia y las tácticas."

    Y las actividades?... una charla (entre marzo, abril y mayo). Y las comunicaciones?... un boletín electrónico bimestral y un boletín, eso sí, gratuito, algo es algo, cuatrimestral.

    Bueno, yo sólo he ido a una de sus charlas, pero, carambas, era la del pope mundial (Takis Fotopoulos), había una veintena de personas, quizá algunas más. Lo dicho el cambio... Ad calendas graecas. Y mientras tanto,.... instruirnos entre colegas.>>

    Verdad que, aunque haya un fondo de verdad, sería tremendamente injusta la crítica. Pues tal me parece la hecha a DRY, que ha sido capaz de sacar a las calles ciento treinta mil personas en sesenta ciudades- y el mensaje todos lo vimos. Gracias,
    miguel carpio.

    ResponElimina
  6. Hola compañeros/as,

    Estoy muy de acuerdo con el comunicado en referencia a Democracia Real Ya, pero yo he podido comprobar in situ con la gente que está en Bilbao que las cosas no están tan claras entre los participantes y, desde mi punto de vista, no estaría mal que alguien de deocracia inclusiva se pase por las concentraciones estas y se ofrezca a dar un"taller" (o llamémoslo como sea) sobre democracia directa, democracia participativa, democracia inclusiva... creo que es un momento que no hay que dejar pasar.

    Salud,

    ResponElimina
  7. A Miguel,

    Nuestra crítica no va en el sentido de "yo soy más que tu" sinó simplemente en el sentido de saber ver que todo tiene sus aspectos positivos y otros que se pueden mejorar, desde el punto de vista de la deseablidad y la necesidad de un cambio sistémico. Protestar está muy bien y es necesario, pero pasar a entender que nadie lo va a hacer por tí, pasar a construir, es más complicado y requiere esfuerzo y tiempo.

    La creación de conciencia es totalmente necesaria, una conciencia desde ya y que tenga resultados prácticos en la forma de enfocar nuestra lucha cotidiana y nuestras acciones. Una conciencia también sobre las raíces de los problemas, para entender cómo podemos superarlos. La DI ofrece herramientas para empezar aquí y ahora a solucionar los problemas de todas las que sufrimos los efectos de la crisis multidimensional actual, pero siempre con la conciencia de la necesidad de superar este sistema y teniendo claro que estamos construyendo otra cosa, que no queremos pequeñas victorias temporales o mijagas, sino otro mundo.

    Un sistema sólo es un conjunto de instituciones y valores relacionados, y está claro que existe un sistema cómo tal, con sus propias instituciones y dinámicas y unos valores que le hacen el juego. Precisamente el hecho de entender "el sistema" no nos crea impotencia sino que nos puede dar más herramientas para suggerir i constuir nuevas instituciones que no acarreen los mismos problemas que las actuales y desarrollar otro tipo de relaciones y valores que estén de acuerdo a ellas. Te invito a leer más sobre el análisis histórico que hace la DI del sistema actual, sus instituciones principales, sus dinámicas, sus consecuencias..verás cómo luego es muy lógico querer cambiar el sistema, proponer uno nuevo y qué podemos hacer para avanzar hacia él.

    En referencia a los comentarios sobre las actividades del GADI, boletines y la charla de Takis, estamos haciendo poco poco el camino, somos grupos incipientes, es mucho más fácil llenar la calle un sólo día con miles de personas y eslóganes que todo el mundo puede compartir sin haber pensado mucho, que no reflexionar colectivamente día a día sobre la base de un análisis cómun de la situación actual, propuestas para construir un sistema nuevo y estratégias y tácticas para llegar a él. Los movimientos muy heterogéneos y meramente de protesta/resistencia/reivindicación pueden unir a mucha gente (ej. el movimiento antiglobalización), pero a la hora de construir son débiles. La fuerza no la da la cantidad sino la cualidad y esto requiere más tiempo.

    saudos y gracias,

    Laia

    ResponElimina
  8. Hola Iñaki,

    En línea con lo que comentas, esta tarde vamos a hacer una charla-debate sobre Democracia Inclusiva en la Plaza Catalunya de Barcelona (18:30 o 19h). También pensamos que es un momento que no hay que dejar pasar, pues mucha gente está interesada en pensar, reflexionar, organizarse, e ir más allá.

    un abrazo compañero,

    Laia

    ResponElimina
  9. El comunicat ha sigut traduït a l'anglès i penjat a Indymedia d'Atenes: http://athens.indymedia.org/front.php3?lang=el&article_id=1294078

    ResponElimina
  10. Gràcies companys per la traducció i la difusió! Ens ho han comentat també les persones que formen part de la xarxa internacional per la DI i que estan a Grècia, que ja havien vist el post.

    salut,

    GADI Catalunya

    ResponElimina
  11. Bona tarda,

    Gràcies per la vostra informació i crec que exposar crítica por ser útil i constructiu.

    No obstant, no comprenc gaire aquesta posició ja que més aviat opino que ara per ara és necessari, en la situació que ens trobem, que el poble s'uneixi i que la diversitat de veus, tant individualment com en forma de col.lectius alternatius no-excloents defensem els nostres drets i deures com a ciutadans. No convé ara des-unir-se, sinó tot el contrari...
    La unió fa la força.

    Atentament,

    Caterina Pons-Vogel

    ResponElimina
  12. Hola Caterina,

    gràcies per posar-te en contacte i comentar les teves impressions! Com dèiem al nostre comunicat, pensem que està bé que moltes persones s'uneixin per protestar i per expressar el seu malestar contra la situació actual. Tanmateix, a menys que es promogui un nou tipus de moviment amb fins i mitjans realment democràtics, que tingui per objectiu un canvi en el sistema institucional i de valors realment profund i generalitzat, la crisi multidimensional en què ens trobem es continuarà agreujant. Per tal de poder efectuar una transició sistèmica necessitem augmentar molt la consciència sobre el caràcter insuficient i utòpic de les demandes reformistes, és a dir, aquelles que només tracten d'exigir canvis als polítics/estat, amb la vana esperança que siguin concedits, quan la història ens demostra que això resulta casi sempre infructuós i sempre insuficient. Per això vam escriure aquest comunicat, perquè la nostra funció en el context actual, i especialment en una mobilització d'aquest tipus, és elevar la consciència sobre les arrels sistèmiques dels problemes que afrontem en l'actualitat, així com mostrar un camí alternatiu que suggereixi que podem començar a construir i practicar un nou moviment democràtic, i que és en això en el que hem de posar l'èmfasi. En aquest sentit, properament farem un article més desenvolupat amb els plantejaments esbossats al comunicat, que esperem que serveixi per clarificar més aquestes qüestions i continuar incentivant un debat polític profund sobre el canvi que necessitem.

    Una abraçada!

    GADI Catalunya

    ResponElimina
  13. hola!
    vaig llegir el vostre comunicat fa força dies, ara, i me'n va quedar una impressió que no vull deixar de comentar: tot i el fons de raó de l'article, sembla una mica incongruent "torpedinar" un dels segments o col·lectius socials potencialment més propers a les tesis del vostre moviment.
    persisteix en la meva ment una imatge prou eloqüent d'aquesta disputa dialèctica: cercles creixents i concèntrics al voltant d'un nucli, els cercles més pròxims i reduïts desapareixen, i el nucli tendeix a isolar-se. ho percebo com un error estratègic.
    d'altra banda, m'alegro de saber que vau poder dur la vostra feina a l'acampada i compartir-la, sotmetre-la a debat... aquesta em sembla una formulació molt més adient de la vostra causa.

    ResponElimina
  14. Hola nidzela, i gràcies per compartir les teves impressions. Penso que no té res d'incongruent la crítica a les propostes i enfocs donats per "democràcia real ya", que vam fer en el nostre comunicat del 15-M, amb la nostra participació a les places a través de diverses vies: són dos cares d'una mateixa moneda...

    Per tal de fer emergir un nou moviment emancipador tal com suggerim amb el projecte de la democràcia inclusiva, necessitem fer una crítica inequívoca dels plantejaments que ens semblen insuficients i infructuosos per a canviar realment les coses. Alhora, aquesta crítica hauria d'anar acompanyada d'un convit a millorar, a superar-se, a renovar-se... més que una "crítica constructiva" en podriem dir una "crítica superadora": aquella que convida a mantenir i enfortir la lluita però afinant les idees, multiplicant les possibilitats estratègiques i esdevenint, alhora, molt més realistes i radicalment transformadors (en el sentit d'anar a l'arrel).

    salut i benvingut al bloc!

    ResponElimina