28 de març del 2012

Tenim motius per (anar més enllà de) la vaga general. Comunicat del GADI Catalunya

Avui, 29 de març de 2012, sobren motius per aturar l'economia malaltissa en què vivim; sobren raons per sortir al carrer a denunciar la pseudo-política que sofrim. L'enèsima reforma laboral orientada a precaritzar i subjugar encara més la vida de la immensa majoria s'emmarca en un context de creixent barbàrie generalitzada. Això fa que una vaga general, com a reacció massiva encaminada a reunir forces populars, sigui absolutament necessària.

Tanmateix, la vaga general pot adoptar dos enfocaments: un enfocament reformista, en el qual es donen per descomptat les principals institucions del sistema estatal-mercantil i es reivindiquen algunes millores en les condicions de vida i en els drets socials, o un enfocament antisistèmic, en què s'impugnen les principals institucions del sistema i s'apunta vers un canvi sistèmic, és a dir, una transformació profunda i qualitativa, no merament superficial i quantitativa, de la societat. En el cas que ens ocupa, els plantejaments reformistes són expressats sobretot per les centrals sindicals majoritàries, CCOO i UGT; aquestes sostenen que frenar l'avanç de la reforma laboral és l'únic objectiu de la vaga, sense denunciar en absolut la idiosincràsia de l'Estat “representatiu” i de l'economia de mercat capitalista, posant de manifest la seva plena connivència amb aquestes institucions. D'altra banda, els plantejaments de caire antisistèmic són principalment expressats per les centrals sindicals “alternatives”, especialment les anarcosindicalistes, que preconitzen més o menys explícitament l'abolició del capitalisme i de l'Estat. Així, tot i que aquestes reivindiquen també millores de caràcter superficial i parcial, entenen el reformisme com un mitjà per assolir eventualment el fi últim del canvi sistèmic alliberador, a diferència dels plantejaments merament reformistes que conceben el reformisme com a fi en si mateix.
 
Considerem que avui en dia és de menester, en primer lloc, desemmascarar els plantejaments reformistes, que són presentats com a part de la solució quan, en realitat, formen part clarament del problema. Si convenim que l'arrel del problema és un sistema basat en una immensa i creixent concentració de poder en tots els àmbits, qualsevol força política i/o sindical que encobreixi la font del mal i la reprodueixi a través d'una organització jeràrquica s'està posant en evidència com a agent provocador de confusió ideològica i desorientació estratègica. D'altra banda, en segon lloc, avui en dia també és necessari superar els plantejaments reformistes-antisistèmics propis de l'anarcosindicalisme: la creació d'una atmosfera de lluita quotidiana a través de reivindicacions concretes, parcials i immediates amb l'objectiu de forjar una consciència sòlida de l'opressió i l'explotació, estrènyer els llaços de solidaritat i fomentar la unió i la força dels treballadors/es és un factor necessari per a l'alliberament social, però també insuficient per si mateix. Aquesta insuficiència només es pot superar si aquesta lluita forma part explícita d'un projecte global per construir una nova organització social i si està connectada amb una estratègia de transformació social general amb uns mitjans clarament definits i articulats en múltiples àmbits de la societat; altrament, està condemnada a caure en el reformisme com a finalitat, malgrat la intenció sigui, en primera instància, concebre el reformisme només com a un mitjà.
 
En altres paraules, no podem esperar que el canvi sistèmic cap a una societat realment autònoma i comunitària provingui d'una revolució social que concebem en un futur llunyà i que, per avançar cap a tal revolució, no ens queda altre remei que reivindicar mesures reformistes esperant que això condueixi a la radicalització de les consciències i a la creació de les condicions per a la revolució. Hem de ser realistes: si el nostre objectiu polític primordial i principal no és, aquí i ara, efectuar un canvi sistèmic, aquest no arribarà mai, sinó que es limitarà perpètuament a ser una vaga idea sobre el paper. El primer pas per aconseguir una fita col·lectiva tan important com aquesta és voler-la decididament, compartir-la àmpliament, reflexionar-la profundament i pensar-la conscientment.

Així, la única manera en què una vaga general pot contribuir efectivament al canvi sistèmic alliberador que necessitem és fent que, clara i explícitament, la reivindicació principal de la mateixa sigui el canvi sistèmic alliberador. Atès que la causa primordial i principal dels mals de la societat actual és el sistema estatal-mercantil establert, la nostra reivindicació primordial i principal ha de ser, lògicament, l'abolició del tal sistema en favor d'una nova forma d'organització social realment democràtica. Si s'esgrimeix allò de “aquesta reforma laboral és necessària per a l'economia” hem de respondre situant les coses en el seu pla: precisament per això el nostre objectiu principal és desempallegar-nos d'una economia que té necessitats i dinàmiques que resulten alienes i contràries a les necessitats i voluntats de les persones”. Si ens diuen que els gestors polítics del sistema actual es troben impotents enfront dels condicionaments i imperatius del mercat” nosaltres, amb més raó, podem respondreaixò només reafirma la necessitat d'abolir el sistema de mercat com a forma d'assignació dels recursos econòmics i els “representats” polítics com a forma de presa de decisions polítiques”.

Ara bé, només podem propugnar el canvi sistèmic alliberador com a objectiu primordial i principal de la nostra lluita si estem en condicions de fer-ho, és a dir, si disposem d'un projecte per construir una nova forma d'organització social i, encara més important, si posem en marxa una estratègia general per efectuar el canvi sistèmic. La vaga general podria ser una de les tàctiques que formés part de tal estratègia. Per tal que fos així, caldria connectar les reivindicacions parcials, superficials i immediates amb una lluita global, profunda i a llarg termini. Cal que la vaga general sigui una tàctica més en el marc d'un moviment quotidià dedicat no només a combatre i impugnar el sistema actual sinó també a construir paral·lela i progressivament un nou sistema d'organització social i el seu corresponent sistema de valors. És menester, així mateix, que aquest nou moviment emancipador s'organitzi no només en base a la classe treballadora, com s'ha concebut tradicionalment, sinó que totes les persones que repudien els diversos tipus d'opressió s'uneixin en base a un paradigma comú que impugni tota forma de concentració de poder i propugni la igualtat de poder en tots els àmbits de la societat.

Grup d'Acció de Democràcia Inclusiva de Catalunya
29 de març de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada