Declaració de la Xarxa Internacional per la Democràcia Inclusiva sobre Líbia

(Aquí una altra declaració posterior sobre les revoltes àrabs en relació a Líbia i aquí l'article doble "The Pseudo-Revolution in Libya and the Degenerated Left")


-

La criminal elit transnacional, amb l'ajuda de l'elit sionista, sembla estar preparant-se per un nou crim després de Iugoslàvia, Iraq i Afganistan. Aquesta vegada és Líbia. El pretext és el mateix que a Iugoslàvia i a l'Iraq: “salvar” al poble de Líbia del seu dictador, de la mateixa manera que anteriorment van “salvar” els pobles de Iugoslàvia i l'Iraq destruint països relativament pròspers i les seves gents. L'objectiu real també és el mateix: integrar completament el que consideren règims “canalles” (és a dir, règims que no estan plenament controlats per les elits transnacionals i sionistes) al nou ordre mundial de l'economia de mercat internacionalitzada i les “democràcies” representatives. En els casos d'Iraq i Líbia s'hi afegeix un important objectiu que persegueix l'elit transnacional: apropiar-se del seu petroli en benefici de les corporacions transnacionals, tal i com van fer amb el petroli iraquià i estan preparant de fer properament amb el petroli iranià.

Reintegrar la societat amb la política

Article de Blai Dalmau, publicat originalment al DEMOS nº2 (hivern-primavera 2011)
-
En aquest article, en primer lloc, es descriuen els principals símptomes del fenomen conegut com a “crisi de la política” i se n'analitzen les seves causes fonamentals. S'argumenta que aquesta crisi té el seu origen en la pròpia concepció i fundació de l'estat “democràtic” representatiu i s'ha aguditzat en les últimes dècades degut al “consens neoliberal” que ha esdevingut hegemònic arreu del món i al fracàs paral·lel de la socialdemocràcia. En aquest context, es posa de manifest la necessitat de recuperar la política, recobrant el significat de la democràcia a través d'una nova concepció de la mateixa. Finalment, es formulen una sèrie de requeriments que hauria d'acomplir una estratègia per reintegrar la societat amb la política i es presenten breument les tàctiques que, a tal efecte, suggereix el projecte de la Democràcia Inclusiva.

Més enllà de la vaga general

Article de Joan Pedragosa, Eduard Nus i Blai Dalmau, publicat originalment al DEMOS nº1 (tardor-hivern 2010)
-
Les mesures imposades pel Govern espanyol en els darrers mesos en forma de retallades socials són l’atac més gran des del franquisme als drets dels treballadors/es, pensionistes i la resta de sectors populars. Aquestes retallades són un pas més dins el procés de mercantilització en el qual estem immersos des de fa més de 200 anys. Aturar efectivament aquest procés passa per substituir l'economia de mercat i la “democràcia” representativa, institucions pilars del sistema actual que donen lloc a una creixent concentració de poder en mans d'una minoria, per noves institucions que assegurin la igualtat de poder econòmic, polític i social entre les persones. La vaga general del 29 de setembre, i en particular la mobilització social vehiculada a través de l'Assemblea de Barcelona, poden ser un punt de partida perquè moltes persones anem més enllà de la lluita reivindicativa i impulsem un canvi de paradigma social que faci possible la construcció d'una nova forma d'organització social.

Observacions sobre l'agricultura genèticament modificada i la necessitat d'una veritable sobirania popular

Article de Laia Vidal, publicat originalment al DEMOS nº1 (tardor-hivern 2010)
-
I. Introducció

L'aparició d'Organismes Genèticament Modificats (OGM), més comunament coneguts com a transgènics, es remunta a fa ben pocs anys, en termes històrics. Així, els primers transgènics com a tals, és a dir, organismes creats en laboratoris a partir de cèl·lules d'un organisme a les quals s'incorporen gens d'altres organismes (per exemple, cèl·lules de blat de moro amb gens d'un bacteri) per produir una característica desitjada (generalment fer que la planta, de blat de moro en aquest cas, sigui resistent a determinats insecticides, herbicides o plagues), en un procés que mai s'hauria pogut donar de forma natural, es van començar a produir a principis dels anys 80 i des de llavors, lenta però inexorablement, els cultius i aliments transgènics es van estenent arreu del nostre planeta globalitzat, envaint silenciosament els nostres camps i els nostres plats[1].

Editorial del DEMOS nº1

Publicació Quadrimestral Gratuïta sobre Democràcia Inclusiva
http://democraciainclusiva.org/demos1.pdf

La saviesa mil·lenària de les paraules denota que de la crisi pot brotar la crítica, i d'aquesta, pot sorgir-ne un nou criteri. Donat que la crisi la tenim ben servida, ha arribat indubtablement l'hora de la crítica. No per quedar-nos de braços plegats, immersos en una negació contemplativa o en una queixa improductiva, sinó per fer emergir un criteri de superació, positiu, transformador, engrescador i fèrtil. Aquest criteri ha de respondre necessàriament a una qüestió crucial pel segle XXI: “Com crear una nova forma d'organització social autènticament democràtica i realment ecològica?”