Editorial del DEMOS nº1

Publicació Quadrimestral Gratuïta sobre Democràcia Inclusiva
http://democraciainclusiva.org/demos1.pdf

La saviesa mil·lenària de les paraules denota que de la crisi pot brotar la crítica, i d'aquesta, pot sorgir-ne un nou criteri. Donat que la crisi la tenim ben servida, ha arribat indubtablement l'hora de la crítica. No per quedar-nos de braços plegats, immersos en una negació contemplativa o en una queixa improductiva, sinó per fer emergir un criteri de superació, positiu, transformador, engrescador i fèrtil. Aquest criteri ha de respondre necessàriament a una qüestió crucial pel segle XXI: “Com crear una nova forma d'organització social autènticament democràtica i realment ecològica?”

Partint d'aquesta qüestió va néixer, al 1992, la revista “Democracy & Nature”. Concebuda com un fòrum internacional per desenvolupar les bases teòriques d'un nou moviment alliberador, a les seves pàgines hi van escriure plomes com les de Murray Bookchin, James Robertson, Ted Trainer, John Clark, James O'Connor, Cornelius Castoriadis, Howard Howkins, Serge Latouche, Janet Biehl i Takis Fotopoulos, entre d'altres. Al llarg dels anys s'hi va desplegar una crítica tant del sistema de l'economia de mercat capitalista i la “democràcia” representativa, amb les seves dinàmiques motrius de creixement econòmic i concentració de poder, com dels plantejaments del socialisme estatista en les seves dues vessants, la soviètica i la socialdemòcrata. El 1997, Takis Fotopoulos, filòsof polític i editor de l'esmentada revista, va formular una exposició detallada del projecte polític i la perspectiva teòrica de la Democràcia Inclusiva, fruït dels nombrosos articles i diàlegs publicats a “Democracy & Nature”.

El projecte de la Democràcia Inclusiva proposa, en primer lloc, recuperar el significat de la democràcia. La manera habitual en que el significat de democràcia s'ha distorsionat i desvirtuat ha estat confonent l'actual sistema oligàrquic dominant de la “democràcia” representativa amb la democràcia mateixa. Però un sistema en que el poder és acumulat en poques mans i en que la ciutadania no té la possibilitat de decidir directament sobre els assumptes de la vida pública, és un sistema oligàrquic, encara que s'anomeni a si mateix “democràtic”. És per això que la gent coreja en tantes manifestacions allò de “en diuen democràcia i no ho és!”. Democràcia no significa altre cosa que l'exercici directe de la sobirania per part de la ciutadania, o el que és el mateix, l'autodeterminació de la societat mitjançant la distribució igualitària del poder entre tots els seus membres. Però no n'hi ha prou amb recuperar aquest significat original de la democràcia. Cal una nova concepció democràtica que n'estengui el seu abast per incloure tots els àmbits de la societat (no només el polític, sinó també l'econòmic, social, ecològic i cultural). Heus aquí el punt de partida de la Democràcia Inclusiva.

El que tens entre mans és una nova publicació quadrimestral que surt a la llum per fomentar la reflexió sobre la crisi multidimensional en que ens trobem i contribuir a la creació d'una nova forma d'organització social basada en els principis d'autonomia, comunitat i reintegració amb la natura, tal com suggereix el projecte de la Democràcia Inclusiva. Darrerament s'han format alguns grups d'estudi a Catalunya amb l'objectiu de compartir reflexions i aprenentatges sobre els diversos aspectes d'aquest projecte de transformació social. Fruït del desenvolupament d'aquests grups, s'ha constituït el Grup d'Acció de Democràcia Inclusiva (GADI) de Catalunya, que es dedica a dur a terme xerrades, trobades, traduccions i publicacions com aquesta.

Aquest primer número de DEMOS està composat per dos articles que aborden qüestions candents avui en dia: d'una banda, la retallada de drets laborals i socials i l'agreujament accelerat de la crisi econòmica, que donen lloc a la convocatòria de la vaga general del 29-S i a l'aparició de l'Assemblea de Barcelona; d'altra banda, la proliferació imposada de cada vegada més cultius i organismes transgènics en els nostres camps i plats, que ens posa literalment sobre la taula la necessitat de contravenir les dinàmiques del sistema actual per protegir els ecosistemes en els quals vivim. Ambdós articles suggereixen com podríem bastir un ampli moviment polític que no es limiti a fer una crítica separada dels diversos aspectes de la crisi, sinó que faci realitat un criteri global per a la seva de superació. Esperem que siguin del vostre interès!

GADI Catalunya

Setembre del 2010
DEMOS nº1 (tardor-hivern 2010)