Bloc inactiu

Benvolguts/des lectors/es,

Aquest bloc romàn inactiu des del novembre del 2012, moment en que el Grup d'Acció de Democràcia Inclusiva de Catalunya, el col·lectiu autor del mateix, va anunciar públicament que cessava temporalment l'acció política i es deixava d'adherir al projecte de la Democràcia Inclusiva, focalitzant-se durant un any en un procès de reflexió, formació i refundació. Podeu llegir el comunicat “Cessem la intervenció política i ens focalitem en la formació, la reflexió i la refundació durant un any” on s'expliquen els motius d'aquesta decisió. Les persones interessades en els plantejaments que ha promogut el GADI Catalunya, podeu seguir al corrent de les possibles novetats subscrivint-vos al butlletí. Per qualsevol comentari, suggeriment, pregunta, aportació o petició, ens podeu escriure a la nostra nova adreça de correu-e: gra@pimienta.org.

Cessem la intervenció política i ens focalitzem en la formació, la reflexió i la refundació durant un any

Comunicat del GADI Catalunya

Introducció

Des del Grup d'Acció de Democràcia Inclusiva (GADI) de Catalunya sempre hem entès la política com una dimensió fonamental de l'existència humana. Aquesta dimensió fa referència a l'activitat deliberativa i decisiva de la ciutadania sobre els assumptes de l'esfera pública. La política, així doncs, és una qüestió que ens incumbeix i afecta a tots i totes: és la forma com ens organitzem i el rumb que prenem com a societat. L'activitat política del GADI Catalunya, en els seus dos anys i mig d'existència, ha consistit en la promoció del projecte de la Democràcia Inclusiva a través de la creació de processos de reflexió, estudi, deliberació i debat. El nostre objectiu últim ha estat catalitzar un moviment emancipador de transició cap a una nova societat basada en la democràcia directa, la democràcia econòmica, la democràcia social i la democràcia ecològica. Pensem que és absolutament necessari i desitjable seguir desenvolupant aquesta tasca. Tanmateix, després d'una sèrie d'intercanvis amb la Xarxa Internacional de Democràcia Inclusiva i d'uns mesos de reflexió i deliberació, trobem convenient cessar la nostra intervenció política com a grup durant un cert temps, i deixar de promoure la creació d'un nou moviment alliberador en base al projecte de la Democràcia Inclusiva. En aquest comunicat expliquem els motius que ens porten a aquesta decisió així com la forma que adoptarà la nostra activitat durant el pròxim any.

Qüestionant la "democràcia representativa"

El passat dia 26 de setembre, un periodista de "El Faro de Ceuta" va preguntar al Sr. Francisco Márquez, diputat nacional del PP per Ceuta, sobre els fets que van tenir lloc al voltant del Congrés dels Diputats, en el que ha vingut a denominar-se "25S-Ocupa el Congreso". Al fil d'aquesta pregunta el Sr Márquez va comentar que, segons ell, "la democràcia és el sistema polític del qual ens hem dotat els espanyols en entendre que és el millor que hi ha per a la representació de la sobirania popular, però quan a la democràcia se li afegeixen alguns qualificatius com orgànica, popular o assemblea, per descomptat, és quan menys té de pura capacitat de decisió del poble ". Ens va sorprendre aquest comentari despectiu sobre la pròpia essència de la democràcia, és a dir, el seu caràcter assembleari. Encara si som sincers no va ser tant sorpresa com indignació el que sentim quan vam llegir aquestes declaracions. Estem acostumats a les perles del Sr Márquez, com la que van recollir aquest estiu els mitjans de comunicació locals i nacionals, en què sortint al pas de l'escàndol sobre el cobrament de dietes per allotjament que perceben més de seixanta congressistes (entre els quals s'inclou, és clar, el Sr Márquez),-tot i comptar amb casa pròpia a Madrid-, va declarar que era una polèmica "interessada" promoguda "per grups antisistema que saben molt poc del funcionament de les corts ". Potser els ciutadans no sàpiguen, majoritàriament, com és el funcionament de les corts, però el que sí li podem assegurar és que són cada dia més els espanyols que tenen clar que el sistema polític vigent al nostre país dista molt de ser democràtic.
...
Continuar llegint

15MCeutí - ACCIÓN LOCAL

La alternativa a la crisis es la democracia

 En plena època estival, temps que es presta al descans i a la reflexió, ens ha arribat l'opúscle “La alternativa a la crisis es la democracia”,escrit pel company Anton Dké, que reproduïm a continuació. En ell es resumeixen molts aspectes fonamentals del projecte de la Democràcia Inclusiva, atès que aquest és la inspiració principal de l'autor a l'hora de plantejar-se la construcció d'un moviment global i antisistèmic de transició a una societat realment democràtica.  

LA ALTERNATIVA ES LA DEMOCRACIA 

Acabo de editar un pequeño libro que titulo "La alternativa a la crisis es la democracia. (panfleto para la creación de un movimiento global de transición a la democracia)".

Lo califico como "panfleto" porque se trata de un texto un tanto apresurado, urgido por la rapidez de los acontecimientos que nos ocupan en estos inciertos días. Más adelante intentaré abordar con detenimiento los múltiples temas que aquí han quedado someramente tratados. Desde este blog podéis acceder a su lectura o descarga. Espero vuestras opiniones y comentarios. Este es el prólogo:
  

Prólogo 

Vaya por delante mi agradecimiento al Grupo de Acción de Democracia Inclusiva (GADI) de Cataluña, cuyo sitio web me descubrió el trabajo teórico de Takis Fotopoulos, el eminente profesor, economista, sociólogo y activista griego que desde hace dos décadas viene desarrollando el paradigma de la democracia inclusiva, con el que me identifico plenamente y que me ha servido para fortalecer con sus ideas las mías propias, nutriendo de argumentación intelectual lo que hasta entonces era sólo deseo y esperanza por un mundo mejor.
 Consciente de mis propias limitaciones, quiero ser consecuente con la rebeldía que buye en mi conciencia de ser social, contribuyendo en la medida que pueda, a la construcción de un movimiento libertario de masas, que nos lleve a una nueva forma de organización social, realmente democrática y ecologista. En esta hora de mi vida, no percibo la necesidad de acometer ninguna tarea más importante.
 Soy activista del movimiento 15M, miembro de una asamblea local en una pequeña población del medio rural, lo soy desde el mismo día en que se produjo la acampada de ciudadanos indignados en la cosmopolita y madrileña Plaza del Sol.
Con la indignación me llegó la necesidad y la oportunidad de hacer una reflexión detenida sobre la crisis que está en el origen de esa indignación generalizada que sacude a buena parte de la anestesiada sociedad española. Los acampados de Sol me proporcionaron las claves para la reflexión: “no nos representan”, “¡democracia real ya! …yo siempre había pensado que una democracia real debería suponer algo más profundo que una reforma electoral, por muy necesaria que ésta sea en el actual momento.

De mis propias contradicciones, de las que pude detectar en las asambleas locales y en la propia evolución del movimiento 15M a nivel general, surgió mi posición crítica en el seno del movimiento ciudadano, posición que es perfectamente compatible con mi apoyo y mi activa participación en el mismo. Por aquellos días, la lectura del libro “Hacia una democracia inclusiva”, de Takis Fotopoulos, fue providencial para iluminar la confusión que me atenazaba en aquellos momentos iniciales, de fervor “revolucionario”. Desde entonces para acá, la crisis ha ido creciendo como un monstruo que amenaza con derribar todas los avances sociales logrados en muchos años de resistencia y lucha contra “el sistema”.
El eslogan del 15M “no somos antisistema, el sistema es antinosotros” no resolvía mis dudas; la segunda parte del mismo estaba muy clara, pero no así la primera….¿cómo que no somos antisistema?...
Tengo el convencimiento de que la izquierda, en general, no sólo la española, arrastra un inmenso y paralizante lastre ideológico reformista, que supone la aceptación sumisa del sistema, no en sus modos y políticas, pero sí en su esencia, en su política misma: la economía de mercado y la llamada “democracia representativa”. Yo tenía la certeza de que en el viejo pensamiento anarquista -socialista y libertario- se hallaba la respuesta a mis dudas, una respuesta continuamente derrotada, bien por la violencia de Estado, bien por los “otros” socialismos de Estado: la socialdemocracia y el socialismo soviético. Ambos socialismos han fracasado estrepitosamente ante el neoliberalismo capitalista, primero el soviético y más recientemente, la socialdemocracia europea. El fracaso les ha llevado a la reconversión ideológico-electoral: los socialdemócratas han devenido en social-liberales, los comunistas estatistas en socialdemócratas retardados.

 Nuestra actual perspectiva histórica nos permite entrever con una evidencia incontestable que “el sistema” incluye a neoliberales, socialdemócratas y comunistas estatistas porque comparten, con variables, su misma infraestructura de poder: el estado, la economía de mercado y la “democracia” representativa, con idénticas ideologías sobre el crecimiento y la heteronomía (lo contrario a la autonomía, lo que concentra el poder, lo que propicia la organización jerárquica de la sociedad, lo que impide la libertad y hace imposible la democracia).

Aunque lo deseemos, no podemos esperar a que las anquilosadas organizaciones anarquistas, fundamentalmente sindicalistas, adquieran de repente el sentido originario de la democracia como verdadera alternativa al ”sistema” que nos conduce a la autodestrucción. No podemos esperar a ese día en que la razón se imponga y la humanidad entera reaccione para corregir el rumbo. Nada está escrito, nada está predeterminado, ni el sueño de la utopía libertaria ni la agorera profecía de la autodestrucción. Tampoco podemos esperar a que se cumpla la marxista profecía de la civilización capitalista como preámbulo inevitable para el triunfo de la razón proletaria. Todo depende de nosotros mismos, de nuestra voluntad de emancipación, de la opción que tomemos: o “el sistema” o “la democracia”.

¡Omnia sunt comunia!

DESCARREGAR EL LLIBRE DES D'AQUÍ

"Re-construint la democràcia"

Exposició de Blai Dalmau, membre del GADI Catalunya, en la 10ª Escola d'Estiu d'ATTAC-Catalunya, "Reformar o transformar?", dins el col·loqui “Re-construïnt la Democràcia”. El ponent posa de manifest, en primer lloc, els principals símptomes de la crisi de les institucions polítiques dominants i n'analitza les seves causes fonamentals. Tot seguit, assenyala la necessitat de recuperar la política, recobrant el significat de la democràcia a través d'una nova concepció de la mateixa. Finalment, exposa una sèrie de requeriments que hauria d'acomplir una estratègia destinada a transformar radicalment l'organització social tot reintegrant la societat amb la política. La xerrada està basada en l'article "Reintegrar la societat amb la política" (Blai Dalmau, 2010), disponible aquí. El vídeo sencer de les quatre ponències del col·loqui i el debat es pot veure aquí.

Butlletí nº15 Juny-Juliol

Butlletí Bimestral de Democràcia Inclusiva
Juny i Juliol de 2012

Temes:
1. Finalitza el Cicle de Formació de Democràcia Inclusiva.
2. L'orquestra popular emancipadora Demotic Band surt novament al carrer
3. Reflexions per a l'emancipació: Sols el poble salva al poble.
4. Democràcia Inclusiva a les mobilitzacions 12-15M.
5. Presentacions de Democràcia Inclusiva a Bilbao i a Castelló
6. “Allò Comú” i “Re-construir la democràcia”
7. Presentació de Democràcia Inclusiva a Sant Antoni
8. “Sobre la crisi de l'automòbil i la seva possible superació” disponible en castellà.
9. Finalitza la traducció del llibre “Crisis multidimensional y Democracia Inclusiva”

Democràcia Inclusiva a Bilbao

Els companys del Grup d'Estudi de DI de Bilbao ens fan arribar una crònica de la xerrada que van dur a terme a les seves terres en el darrer mes de maig:

El 22 de Mayo el grupo de estudio de DI de Bilbao dio una charla dentro de los eventos del Mayo Global organizado por el 15M. A la misma asistieron en torno a 50 personas. Aprovechando los lemas popularizados por el 15M ("No nos representan", "Lo llaman democracia y no lo es") se comenzó resignificando la palabra democracia y remarcando su incompatibilidad con cualquier forma de distribución desigual del poder. La charla se organizó en tres pequeñas secciones en las que se realizó una breve exposición de la perspectiva DI.

La primera parte se centró en mostrar el carácter multidimensional de la actual crisis y cómo su origen reside en última instancia en la concentración de poder en distintos ámbitos. Asimismo se señalaron las principales instituciones que reproducen el sistema y la creciente concentración de poder político ("democracia" representativa) y económico (economía de mercado), y los valores que las acompañan (individualismo, competitividad, hiperconsumismo, crecimiento material como sinónimo de progreso, etc.).

En la segunda sección, como conclusión evidente de la primera, se propuso una solución a la actual crisis multidimensional basada en la distribución igualitaria del poder en todos los ámbitos: político, económico, social y ecológico. A continuación se expusieron las condiciones institucionales y de cambio de valores necesarias que permitan alcanzar, a largo plazo, una sociedad basada en una DI.

La última sección se centró en analizar el fracaso de las distintas estrategias a lo largo de la historia: reformistas, antisistémicas desde arriba, acción directa, etc. Se resumió la estrategia DI como una estrategia antisistémica y desde abajo cuyo objetivo es lograr una ruptura gradual con el sistema actual mediante medios estrictamente democráticos. Se hizo hincapié en la necesidad de apoyar de forma crítica las luchas existentes, recordando la necesidad de impugnar todo tipo de concentración de poder y de compartir un objetivo antisistémico común. Finalmente se propuso brevemente un programa de transición.

Tanto durante la exposición como durante la ronda de preguntas/comentarios se comprobó que las conclusiones derivadas de la primera sección de la charla tuvieron una buena acogida entre las personas asistentes (Es decir, la concentración de poder como causa de la crisis multidimensional). Aún así, surgieron ciertas dudas en lo referente a la viabilidad de ejercer la democracia directa en una comunidad formada por miles de personas. También hubo cierta confusión en lo referente a la participación en la elecciones municipales dentro de la estrategia DI. Hubo que recalcar que la creación de un partido municipal era un elemento en última instancia y cuyo objetivo era obtener la victoria para desmantelar la estructura de poder oficial existente y que la asamblea demótica que se habría ido construyendo pasase a tomar las decisiones en la comunidad. Una persona reivindicó propuestas reformistas de corte keynesiano como salida a la crisis, y como respuesta se argumentó que el neoliberalismo no había supuesto un cambio político sino una ruptura forzada por la progresiva internacionalización de la economía de mercado. Otra persona asistente buscaba formas de acelerar el cambio gradual para detener la enorme pérdida de biodiversidad que el planeta está padeciendo, a lo que se le respondió que la propia visibilización y recrudecimiento de la crisis podría acelerar el proceso. Entre los comentarios, cabe destacar el de una persona de Catalunya que elevó el optimismo colectivo repasando alguna de las iniciativas que se están llevando a cabo ahora mismo en su país, algunas de las cuales se habían listado de forma genérica como estrategia de transición.

Al inicio de la charla se repartieron folletos con los objetivos de DI y direcciones web y de correo electrónico para obtener más información o incorporarse a los grupos existentes. Y al final de la misma, algunas personas se acercaron directamente a conversar con el grupo de DI. En general, el balance de la primera charla es positivo, y se espera optimizar el discurso en las futuras (p.e. vinculando ciertas instituciones y valores de DI con la cultura del "Auzolan" (trabajo colectivo) y la "Batzarre" (asamblea popular) propias de la historia de Euskal Herria).

SOLS EL POBLE SALVA EL POBLE

A continuació reproduïm un article que ha estat repartit durant les mobilitzacions del 12M15M. Aquest suggereix reflexions i plantejaments de transformació social en sintonia amb el projecte de la Democràcia Inclusiva. Podeu trobar-lo també a Reflexions per a l'emancipació.

 

Avui ens trobem davant d’un dels reptes més grans de la història: superar el sistema de dominació i opressió més complex que ha existit mai. Un dels primers passos per fer-ho és augmentar la nostra consciència, la consciència dels oprimits, la consciència del Poble.

És per això que algunes persones que estem fartes d’aquest sistema (els pilars del qual són l’economia de mercat i l’Estat), que anhelem la llibertat i una societat basada en la mateixa, volem compartir amb tu unes breus reflexions que considerem rellevants i molt necessàries.

Notícies d'última hora i pròximes activitats

Benvolguts/des,

La Universitat Lliure la Rimaia va ser desallotjada dimecres a la matinada de l'immoble on es trobava situada a la Ronda Sant Pau de Barcelona. L'edifici havia romàs inutilitzat durant les darreres dues dècades fins que, arrel de la seva okupació dos anys enrere, va començar a acollir diverses activitats relacionades amb l'autogestió del coneixement i l'aprenentatge desmercantilitzat. Entre aquestes activitats s'hi compten les del GADI Catalunya i els diversos Grups d'Estudi i Cicles de Formació de Democràcia Inclusiva que s'han dut a terme a Barcelona en els darrers anys.

Butlletí nº14 Abril-Maig

Butlletí Bimestral de Democràcia Inclusiva

Abril i maig del 2012

Temes:

1. Democràcia Inclusiva a la publicació “Rebel·leu-vos!”
2. Tenim motius per (anar més enllà de) la vaga general
3. Cap a un 15M emancipador
4. Presentacions de Democràcia Inclusiva
5. Càpsula audiovisual: Autonomia vs. Heteronomia
6. “Balanç del 15M amb mires a l'emancipació” en format audible
7. Bloc en castellà i xarxes socials
8. Dues traduccions al castellà
9. A la primavera, de nou, “A grans mals grans remeis”!

Autonomia vs. Heteronomia

"El projecte d'autonomia individual i col·lectiva no és una utopia sinó un projecte històric-social que pot realitzar-se, res mostra que sigui impossible. La seva realització no depèn més que de l'activitat lúcida dels individus i dels pobles, de la seva comprensió, de la seva voluntat, de la seva imaginació." 
(Cornelius Castoriadis)

Tenim motius per (anar més enllà de) la vaga general. Comunicat del GADI Catalunya

Avui, 29 de març de 2012, sobren motius per aturar l'economia malaltissa en què vivim; sobren raons per sortir al carrer a denunciar la pseudo-política que sofrim. L'enèsima reforma laboral orientada a precaritzar i subjugar encara més la vida de la immensa majoria s'emmarca en un context de creixent barbàrie generalitzada. Això fa que una vaga general, com a reacció massiva encaminada a reunir forces populars, sigui absolutament necessària.

Publicació per l'autogestió

El pròxim dijous 15-M està prevista la difusió massiva de "Rebel·leu-vos!", una publicació que suggereix “fer germinar la llavor de la revolució integral”. En les seves pàgines hi trobarem diversos continguts relacionats amb la transformació social; entre ells, una adaptació de l'article “Balanç del 15M amb mires a l'emancipació” i un requadre d'introducció a la proposta de la Democràcia Inclusiva.

Butlletí nº13 Febrer-Març

Butlletí Bimestral de Democràcia Inclusiva

Febrer i març de 2012

Temes:

1. Democràcia Inclusiva dins el Cicle “Alternatives al Sistema”
2. Consolidació dels Cicles de Formació i Grups d'Estudi
3. Projecció-debat a Tarragona
4. Pausa de la publicació DEMOS
5. De la (des)educació a la Paideia
6. Balanç del 15M amb mires a l'emancipació

Balanç del 15M amb mires a l'emancipació

Article de Blai Dalmau Solé.

Àudio de l'article

A partir del 15 de maig del 2011, com si es tractés d'un ruixat de primavera, centenars de milers de persones ens vam precipitar als carrers i vam inundar les places d'arreu de l'estat espanyol. El descrèdit del que avui es fa passar per “política”, el rebuig a la depauperació econòmica i la indignació envers la injustícia social van esclatar clamorosament mentre la genuïna activitat política reconqueria espais públics habitualment consagrats a la circulació de mercaderies. Salvant les distàncies, per primer cop d'ençà del maig del 68 (1), una protesta massiva desbordà espontàniament els confins de la reivindicació i esdevingué un procés de reflexió col·lectiva, un encontre popular replet de vívida comunicació, un assaig d'auto-organització democràtica massiva. Amb la perspectiva que ens proporciona el pas del temps, s'escau preguntar-nos: Què ha representat aquesta experiència? Quina valoració podem fer-ne? Quins reptes suscita i com podem afrontar-los?